En primer lloc, s'ha de seleccionar l'estructura del sensor de manera que es pugui assolir la temperatura del fluid mesurat o la superfície mesurada dins del temps de mesura especificat de l'element sensible. La sortida del sensor de temperatura és simplement la temperatura de l'element sensible. A la pràctica, sovint és difícil assegurar que la temperatura indicada pel sensor sigui la temperatura de l'objecte que s'està mesurant.
En la majoria dels casos, la selecció de sensors de temperatura ha de tenir en compte els aspectes següents:
(1) Si cal registrar, alarmar i controlar automàticament la temperatura de l'objecte mesurat, i si cal mesurar-la i transmetre-la a distància.
(2) Els requisits de mida i precisió del rang de mesura de temperatura.
(3) Si la mida de l'element de mesura de temperatura és adequada.
(4) En el cas que la temperatura de l'objecte mesurat canviï amb el temps, si el retard de l'element de mesura de temperatura pot complir els requisits de mesura de la temperatura.
(5) Si les condicions ambientals de l'objecte mesurat danyen l'element de mesura de la temperatura.
(6) Quin és el preu i si és convenient utilitzar-lo.
L'elecció del sensor de temperatura es basa principalment en el rang de mesura. Quan s'espera que el rang de mesura estigui dins del rang total, es poden seleccionar sensors de resistència al platí. Els rangs més estrets generalment requereixen que el sensor hagi de tenir una resistència de base bastant alta per obtenir un canvi de resistència prou gran. El canvi de resistència prou gran que proporcionen els termistors fa que aquests elements sensibles siguin ideals per a rangs de mesura estrets. Els termoparells són més adequats si el rang de mesura és relativament gran. El millor és incloure el punt de congelació en aquest rang, ja que les escates termoparell es basen en aquesta temperatura. La linealitat del sensor sobre un rang conegut també és una condició addicional per seleccionar un sensor.
